Salta al contingut principal

Sincronies

 Resulta curiós, sobre tot per als que no som experts, que quan estem desperts les diferents zones del nostre cervell tinguin ritmes diferents produint ones desincronitzades i que quan dormim de debò es produeixi una sincronització que permeti transferències d’una part a l’altra.

La natura ens ensenya moltes coses aplicables, això si amb molta cura, a la vida social. Cada vegada estic més convençut de que la clau de moltes coses està en saber combinar l’autonomia personal i l’harmonització dels ritmes comunitaris o, si voleu, la sincronització/desincronització en les relacions de parella, de família, d’amics, de poble.  Ho aconseguim? Anem bé amb, per exemple, la tendència creixent a fer més i més comunicació “asíncrona” via missatges pels mòbils reservant la comunicació directa per a moments “especials”?.

És això bo o dolent?. És el reflex d’una societat que aprofundeix en el seu individualisme o un desig “natural” al que la tecnologia obre camí?. No ho sé, probablement siguin les dues coses alhora. Molts ens queixem quan veiem que els més joves gaudeixen de llençar els seus tentacles digitals per allà on podem, deixant de banda el seu entorn més proper, però fa temps que els més grans busquem agafar “aire” lluny del que ens envolta a la recerca d’una obertura mental que el quotidià sembla esmorteir.

No em digueu que no heu vist a forasters apreciar coses que a vosaltres ja us resulten indiferents. La supervivència ens ha condicionat per a què el nostre sistema nerviós s’activi quan passen coses “estranyes” i requereix una mica d’experiència adonar-se de què obrir els “pors” quan visitem una realitat diferent és una bona manera per després aplicar noves dimensions a la que tenim al costat.

Sembla que necessitem “volar” per després tornar a trepitjar terra amb més fermesa. Penseu que si  jugar amb l’espai i els temps no fos tan inspirador no existirien les narracions que tant ens enlluernen. I hem de ser conscients que tant per a gaudir d’elles com per a ser capaços de construir noves realitats necessitem sincronitzar-nos fent com eixes àrees cerebrals que després d’haver treballat gran part de la vigília pel seu compte harmonitzen les seues ones i es comuniquen durant el somni. És la seua manera de consolidar les experiències diürnes per a fer-les útils per l’endemà.Hauríem de fer el mateix amb la intel·ligència col.lectiva combinant adequadament el temps d'anar per lliure amb els espais i moments per afavorir la sincronització. Ho fem realment?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Castigar l’empatia

 Alguns estudiosos de l’evolució del raonament moral defensen que passem des d’una etapa que podríem dir d’empatia simple on la gent menuda comença a entendre les necessitats dels altres més propers a una de més ampla on s’actua per una mena de reciprocitat social envers persones amb qui no es relacionem habitualment. Hi ha, finalment un tercer nivell al que no sol arribar la majoria i on s’actua per convenciment moral i una mena d’empatia “universal”. Kohlberg, per exemple, estableix una sèrie d’estadis i postula que es podem quedar estancats però no retrocedir. Tinc els meus dubtes. Actuacions com les que estem veient en la política internacional mostren una seriosa tornada cap enrere a nivell moral. Ni empatia “universal” ni reciprocitat en base a unes normes acordades: la simple llei del més fort. És més, es castiga sense pietat qualsevol crida a la empatia o al respecte del diferent com una feblesa intolerable. Diguem-ho sense embuts, Trump i Netanyahu en són els exponents...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mindfullness i política

Retirar un dit de la flama quan t’estàs cremant és automàtic. L’evolució ha fixat comportaments immediats com aquest per preservar la supervivència. Ara bé, d’altres automatismes són més ben bé dreceres de pensament per estalviar-nos l’haver de pensar cada detall de l’ingent quantitat de decisions que hem de prendre dia rere dia. El problema és que algunes d’aquestes dreceres son estereotips que s’han generat i fixat en èpoques molt diferents de les actuals i necessitem sortir d’eixos automatismes per tal d’adaptar-nos millor a les noves condicions. Afortunadament, també s’ha desenvolupat, en paral·lel,   una eina amb una gran flexibilitat per ajustar-se millor a eixes condicions canviants: les capes més elaborades del nostre cervell. No és estrany, doncs, que el motor principal de l’evolució d’aquestes sempre hagi estat el control de les condicions externes que poden danyar la vida del seu portador i no tant el seu propi autoconeixement.   Tal vegada és per això que, malgra...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Obertura mental

 Tant ens han parlat de que el nostre cervell no desenvolupa totes les seues possibilitats que tendim a pensar que aquestes són il·limitades. Però no ho són. De fet estem contínuament fent dreceres per arribar a conclusions ràpides i simples perquè conscientment o de forma inconscient sentim que no som capaços d’abordar tota la complexitat del món que ens envolta. I parlant de simplificacions fent-ne una més: hi ha, bàsicament, dues maneres de tractar amb la complexitat: reduir-la “per nassos” i pensar que   així la controlem o ampliar l’esforç mental per tal d’aproximar-nos-en una mica millor. Mira’t així no resulta estrany que hi hagi gent que tingui veritable fòbia a les excepcions. Tot ha d’estat pautat, normat i ningú se n’ha de sortir so pena de ser considerable responsable de produir un caos que la majoria de les vegades només està en la ment de la persona que pensa d’aquesta manera. Amb la policia de les finestres a la pandèmia de la COVID en vam tenir alguns exemp...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació