Obertura mental

 Tant ens han parlat de que el nostre cervell no desenvolupa totes les seues possibilitats que tendim a pensar que aquestes són il·limitades. Però no ho són. De fet estem contínuament fent dreceres per arribar a conclusions ràpides i simples perquè conscientment o de forma inconscient sentim que no som capaços d’abordar tota la complexitat del món que ens envolta.

I parlant de simplificacions fent-ne una més: hi ha, bàsicament, dues maneres de tractar amb la complexitat: reduir-la “per nassos” i pensar que  així la controlem o ampliar l’esforç mental per tal d’aproximar-nos-en una mica millor.

Mira’t així no resulta estrany que hi hagi gent que tingui veritable fòbia a les excepcions. Tot ha d’estat pautat, normat i ningú se n’ha de sortir so pena de ser considerable responsable de produir un caos que la majoria de les vegades només està en la ment de la persona que pensa d’aquesta manera. Amb la policia de les finestres a la pandèmia de la COVID en vam tenir alguns exemples d’aquestes reaccions.

Aquesta fòbia a les excepcions es tradueix en una greu incomoditat front a la diversitat humana que sol estar a la base de molts comportaments conservadors. No és només que al qui mana li interessi l’homogeneïtat dels subordinats per poder manar millor, no és tampoc , solament, que algunes persones donen suport ideològic a eixe poder, és que hi ha alguna cosa de més profunda en la natura humana sobre la qual arrelen aquestes actituds: el desig de controlar el que ens pot afectar de la manera més fàcil i suposadament efectiva.

Ara bé, no hauríem de presumir de ser millors que altres per tenir més capacitat per acceptar esta diversitat intrínseca humana, almenys en alguns aspectes, sinó tractar de comprendre que les experiències humanes ens han fet més oberts en aquells temes on ens hem pogut sortir a fi de bé i més tancats en els que ens ha anat malament. I això depèn de molts factors i alguns d’ells, per no dir la majoria, no són de la nostra responsabilitat personal.

Penso que la nostra aportació pot anar més per posar un gra de sorra per tal d’afavorir unes relacions socials d’un major suport mutu i així la gent que enfronta dificultats tindrà més possibilitats de sortir-se’n i no es tancarà tant. I tots ens sortirem guanyant!