Resulta una mica sorprenent, així d’entrada, que determinats experiments hagin posat sobre la taula el fet de què el reconeixement de les paraules que escoltem funciona de forma diferent, i fins i tot oposada, a la resta de sons que arriben a la nostra oïda. Aquestes recerques han posat en evidència que ens és més fàcil saber, per exemple,   que unes notes musicals “mi” i “fa” són diferents que col·locar-les adequadament en una escala. Tanmateix amb el llenguatge ocorre el contrari. Escoltem sense cap mena de dubte la síl·laba “pa” en lloc de “ba” encara que els seus registres acústics siguin molt semblants i de vegades arriben a solapar-se. Tot això, té, és clar, un sentit evolutiu. Amb els sorolls que no són paraules   és necessari, per damunt de tot, discriminar entre sons per poder advertir un canvi que indiqui un possible perill per tal de protegir-se ràpidament. Afortunadament, en la espècie humana, aquesta capacitat ens ha portat, entre altres coses, a poder gaudir ...