Salta al contingut principal

Extrem centre

 Hi ha qui fa de la moderació quasi una religió fent un dogma d’això de “La virtut és al punt mig”. Estes persones malden de tot allò que consideren extremismes i, políticament, els agrada dir que no són ni de dretes ni d’esquerres. Per exemple, si és parla de la guerra del 36 et diuen això de què els dos bàndols van fer “barbaritats” obviant l’evidència de que va ser un el que  va donar un cop militar contra el resultat d’unes eleccions democràtiques que no els hi convenien.

A mi, per contra, m’agrada  el que Marguerite Yourcenar fa dir al seu personatge al començament de “Memòries d’Adrià”. Una cosa com: “He conegut molts extrems, però he sabut tornar de tots ells”. Per descomptat jo no he conegut tants extrems ni falta que em fa, però em quedo amb eixa idea de saber retornar i penso que s’ha d’aplicar a eixa mena “d’extrem centre” en el que, de vegades, pot estar la virtut, és cert, però d’altres s’amaga la covardia o l’egoisme de no prendre partit.

Si girem la mirada cap a la natura podem tenir en compte que els biòlegs ens parlen molt de la homeòstasi com sistema de recuperació de certs equilibris bàsics dels essers vius, però també de l’alòstasi , la qual significa la capacitat de saltar a un equilibri diferent quan és necessari. I acaba sent necessari tant per a la supervivència com pel desenvolupament. No podem quedar-nos aturats en una moderació permanent fins i tot quan, per l’edat, solem tendir a una prudència excessiva. Hi ha qüestions i decisions amb les quan no encaixa massa bé això del punt mig.

Tanmateix, s’ha de reconèixer que enfocar este tema sense tenir en compte el context històric seria molt limitant. Sabem, per exemple, que després de la segona guerra mundial es valorava cert sobrepès com signe d’estar lluny de la gana que es va patir, i que, igualment, certa moderació política era ben vista per la gran mortaldat que s‘havia viscut els anys de la conflagració.

En canvi ara, en una societat que perd els seus referents, la necessitat d’autoafirmació personal ens empenta cap a la polarització i és més necessari que mai defensar una moderació que obri camins al diàleg. Ara bé hem de fugir també de  l’extrem centre perquè tampoc ens porta a cap lloc difuminar certes realitats per crues e incòmodes que puguin resultar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Castigar l’empatia

 Alguns estudiosos de l’evolució del raonament moral defensen que passem des d’una etapa que podríem dir d’empatia simple on la gent menuda comença a entendre les necessitats dels altres més propers a una de més ampla on s’actua per una mena de reciprocitat social envers persones amb qui no es relacionem habitualment. Hi ha, finalment un tercer nivell al que no sol arribar la majoria i on s’actua per convenciment moral i una mena d’empatia “universal”. Kohlberg, per exemple, estableix una sèrie d’estadis i postula que es podem quedar estancats però no retrocedir. Tinc els meus dubtes. Actuacions com les que estem veient en la política internacional mostren una seriosa tornada cap enrere a nivell moral. Ni empatia “universal” ni reciprocitat en base a unes normes acordades: la simple llei del més fort. És més, es castiga sense pietat qualsevol crida a la empatia o al respecte del diferent com una feblesa intolerable. Diguem-ho sense embuts, Trump i Netanyahu en són els exponents...

Mindfullness i política

Retirar un dit de la flama quan t’estàs cremant és automàtic. L’evolució ha fixat comportaments immediats com aquest per preservar la supervivència. Ara bé, d’altres automatismes són més ben bé dreceres de pensament per estalviar-nos l’haver de pensar cada detall de l’ingent quantitat de decisions que hem de prendre dia rere dia. El problema és que algunes d’aquestes dreceres son estereotips que s’han generat i fixat en èpoques molt diferents de les actuals i necessitem sortir d’eixos automatismes per tal d’adaptar-nos millor a les noves condicions. Afortunadament, també s’ha desenvolupat, en paral·lel,   una eina amb una gran flexibilitat per ajustar-se millor a eixes condicions canviants: les capes més elaborades del nostre cervell. No és estrany, doncs, que el motor principal de l’evolució d’aquestes sempre hagi estat el control de les condicions externes que poden danyar la vida del seu portador i no tant el seu propi autoconeixement.   Tal vegada és per això que, malgra...