Salta al contingut principal

Hipatia, Trump, Milei i...Abascal

És conegut que Hipatia va ser una matemàtica alexandrina vexada i assassinada cruelment per fanàtics a les ordres de san Cirilo, un dels bisbes que representava el poder emergent dels cristians en els moments finals de l’imperi romà unificat.

Com és natural desperta moltes simpaties com a dona intel·ligent i culta que va enfrontar el fonamentalisme religiós des de posicions més racionalistes i tolerants.

Certament, Hipatia va gosar enfrontar-se a energúmens que estaven àvids de eliminar una saviesa que els obstaculitzava en el seu poder sobre les masses. I que ho feien al més pur estil del “mori la intel·ligència” que, segles més tard, cridaria Millan Astray front a Unamuno.

Sense restar-li cap dels innegables mèrits a la última exponent de la mítica biblioteca d’Alexandria, centre de coneixement que ja havia estat arrasat pels cristians més exaltats anys abans del seu assassinat,  no hem de deixar de costat que la seua defensa de les antigues creences i els vasts coneixements  formava part d’un cert elitisme aristocràtic.

Quan els pobles se senten menyspreats pels dirigents i els intel·lectuals es corre el perill de que apareguin fenòmens com els més recents de Trump, Miley, Bolsonaro i....Abascal, que acaben per fer-se forts en el rebuig reactiu que generen eixos personatges públics que són vistos com elements de la “casta” i odiats pel seu to de superioritat i desdeny.

Per això, qui de veritat vol contribuir, encara que sigui modestament, a bastir un camí cap a una societat més equitativa ha de tenir la humilitat suficient per reconèixer-se part del seu poble i, sense postureigs que la gent detecta ràpidament, saber connectar amb les preocupacions quotidianes dels conciutadans, buscant, això si, aportar el que hagi pogut aprendre per enfortir les reivindicacions populars d’una vida més justa i més digna.

En definitiva, si algú ha tingut la possibilitat d’aprendre ha de reconèixer este privilegi i posar-lo a l’abast de les persones que per les dificultats de la seua vida no han tingut esta oportunitat evitant mantenir-se exclusivament dins del seu cercle intel·lectual que l’allunya de la resta de membres del seu entorn vital. Només així es podran evitar fenòmens com els de Cirilo, Trump, Bolsonaro, Milei o Abascal

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Castigar l’empatia

 Alguns estudiosos de l’evolució del raonament moral defensen que passem des d’una etapa que podríem dir d’empatia simple on la gent menuda comença a entendre les necessitats dels altres més propers a una de més ampla on s’actua per una mena de reciprocitat social envers persones amb qui no es relacionem habitualment. Hi ha, finalment un tercer nivell al que no sol arribar la majoria i on s’actua per convenciment moral i una mena d’empatia “universal”. Kohlberg, per exemple, estableix una sèrie d’estadis i postula que es podem quedar estancats però no retrocedir. Tinc els meus dubtes. Actuacions com les que estem veient en la política internacional mostren una seriosa tornada cap enrere a nivell moral. Ni empatia “universal” ni reciprocitat en base a unes normes acordades: la simple llei del més fort. És més, es castiga sense pietat qualsevol crida a la empatia o al respecte del diferent com una feblesa intolerable. Diguem-ho sense embuts, Trump i Netanyahu en són els exponents...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mindfullness i política

Retirar un dit de la flama quan t’estàs cremant és automàtic. L’evolució ha fixat comportaments immediats com aquest per preservar la supervivència. Ara bé, d’altres automatismes són més ben bé dreceres de pensament per estalviar-nos l’haver de pensar cada detall de l’ingent quantitat de decisions que hem de prendre dia rere dia. El problema és que algunes d’aquestes dreceres son estereotips que s’han generat i fixat en èpoques molt diferents de les actuals i necessitem sortir d’eixos automatismes per tal d’adaptar-nos millor a les noves condicions. Afortunadament, també s’ha desenvolupat, en paral·lel,   una eina amb una gran flexibilitat per ajustar-se millor a eixes condicions canviants: les capes més elaborades del nostre cervell. No és estrany, doncs, que el motor principal de l’evolució d’aquestes sempre hagi estat el control de les condicions externes que poden danyar la vida del seu portador i no tant el seu propi autoconeixement.   Tal vegada és per això que, malgra...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Extrem centre

  Hi ha qui fa de la moderació quasi una religió fent un dogma d’això de “La virtut és al punt mig”. Estes persones malden de tot allò que consideren extremismes i, políticament, els agrada dir que no són ni de dretes ni d’esquerres. Per exemple, si és parla de la guerra del 36 et diuen això de què els dos bàndols van fer “barbaritats” obviant l’evidència de que va ser un el que   va donar un cop militar contra el resultat d’unes eleccions democràtiques que no els hi convenien. A mi, per contra, m’agrada   el que Marguerite Yourcenar fa dir al seu personatge al començament de “Memòries d’Adrià”. Una cosa com: “He conegut molts extrems, però he sabut tornar de tots ells”. Per descomptat jo no he conegut tants extrems ni falta que em fa, però em quedo amb eixa idea de saber retornar i penso que s’ha d’aplicar a eixa mena “d’extrem centre” en el que, de vegades, pot estar la virtut, és cert, però d’altres s’amaga la covardia o l’egoisme de no prendre partit. Si girem la ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació