Salta al contingut principal

Hipatia, Trump, Milei i...Abascal

És conegut que Hipatia va ser una matemàtica alexandrina vexada i assassinada cruelment per fanàtics a les ordres de san Cirilo, un dels bisbes que representava el poder emergent dels cristians en els moments finals de l’imperi romà unificat.

Com és natural desperta moltes simpaties com a dona intel·ligent i culta que va enfrontar el fonamentalisme religiós des de posicions més racionalistes i tolerants.

Certament, Hipatia va gosar enfrontar-se a energúmens que estaven àvids de eliminar una saviesa que els obstaculitzava en el seu poder sobre les masses. I que ho feien al més pur estil del “mori la intel·ligència” que, segles més tard, cridaria Millan Astray front a Unamuno.

Sense restar-li cap dels innegables mèrits a la última exponent de la mítica biblioteca d’Alexandria, centre de coneixement que ja havia estat arrasat pels cristians més exaltats anys abans del seu assassinat,  no hem de deixar de costat que la seua defensa de les antigues creences i els vasts coneixements  formava part d’un cert elitisme aristocràtic.

Quan els pobles se senten menyspreats pels dirigents i els intel·lectuals es corre el perill de que apareguin fenòmens com els més recents de Trump, Miley, Bolsonaro i....Abascal, que acaben per fer-se forts en el rebuig reactiu que generen eixos personatges públics que són vistos com elements de la “casta” i odiats pel seu to de superioritat i desdeny.

Per això, qui de veritat vol contribuir, encara que sigui modestament, a bastir un camí cap a una societat més equitativa ha de tenir la humilitat suficient per reconèixer-se part del seu poble i, sense postureigs que la gent detecta ràpidament, saber connectar amb les preocupacions quotidianes dels conciutadans, buscant, això si, aportar el que hagi pogut aprendre per enfortir les reivindicacions populars d’una vida més justa i més digna.

En definitiva, si algú ha tingut la possibilitat d’aprendre ha de reconèixer este privilegi i posar-lo a l’abast de les persones que per les dificultats de la seua vida no han tingut esta oportunitat evitant mantenir-se exclusivament dins del seu cercle intel·lectual que l’allunya de la resta de membres del seu entorn vital. Només així es podran evitar fenòmens com els de Cirilo, Trump, Bolsonaro, Milei o Abascal

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Castigar l’empatia

 Alguns estudiosos de l’evolució del raonament moral defensen que passem des d’una etapa que podríem dir d’empatia simple on la gent menuda comença a entendre les necessitats dels altres més propers a una de més ampla on s’actua per una mena de reciprocitat social envers persones amb qui no es relacionem habitualment. Hi ha, finalment un tercer nivell al que no sol arribar la majoria i on s’actua per convenciment moral i una mena d’empatia “universal”. Kohlberg, per exemple, estableix una sèrie d’estadis i postula que es podem quedar estancats però no retrocedir. Tinc els meus dubtes. Actuacions com les que estem veient en la política internacional mostren una seriosa tornada cap enrere a nivell moral. Ni empatia “universal” ni reciprocitat en base a unes normes acordades: la simple llei del més fort. És més, es castiga sense pietat qualsevol crida a la empatia o al respecte del diferent com una feblesa intolerable. Diguem-ho sense embuts, Trump i Netanyahu en són els exponents...

Camins mentals d'anada i de tornada

 Tot el que està dins dels nostres caps hi ha arribat perquè ha tingut un sentit pràctic. Altra cosa és que, a hores d’ara, no sigui capaç d’adaptar-se a certes circumstàncies molt diferents d’aquelles per les que va demostrar la seva utilitat i acabi provocant problemes seriosos.   Sense la precisió i el bagatge d’Annette Karmiloff-Smith o Daniel Kahneman qui aprofundeixen en tot això, podem dir que al cervell hi ha un continu vaivé entre l’automàtic i el reflexiu. I això representa un clar avantatge. Quan es domina un procediment perquè es controla i s’ha fet moltes vegades no cal estar-hi pensant a cada pas i així ens pot quedar la ment lliure per altres tasques. Un exemple clar n’és el de quan aprenem a conduir. A tots ens ha resultat complicat estar pendent de sincronitzar un munt de moviments i estar atents a una gran quantitat de detalls, però després som capaços de fer molts d’ells “d’esma” i anar xerrant o escoltant música al mateix temps. Hem passat del pensament c...

Exorcismes contra la incertesa

  Els nostres cervells són unes màquines de construir coherència (i de forçar-la si cal) per tal de preservar l’estabilitat psicològica de la nostra identitat. Ens necessitem coherents amb nosaltres mateixos dia rere dia, però al mateix temps, siguem conscients o no, elaborem realitats paral·leles possibles per tal de fugir d’un entorn que sentim que ens limita. La ciència ens ha donat una guia bastant segura per no allunyar-nos amb excés del món “real” encara que, per fer-ho, ens ha hagut d’obrir els ulls a realitats que no podem percebre habitualment: la terra és redona i gira al voltant del sol,  els invisibles bacteris poden ser la causa de les malalties, els objectes estan plens de partícules microscòpiques i de forats entre elles que no som capaços de visualitzar.... Malgrat això ella mateixa està (i des del meu punt de vista estarà sempre) plena de forats, de coses que no hem arribat a entendre i, com a conseqüència, el nostre cervell ha d’intentar esforçar-se per i...