És conegut que Hipatia va ser una matemàtica alexandrina vexada i assassinada cruelment per fanàtics a les ordres de san Cirilo, un dels bisbes que representava el poder emergent dels cristians en els moments finals de l’imperi romà unificat.
Com és natural desperta moltes simpaties com a dona intel·ligent i culta que va enfrontar el fonamentalisme religiós des de posicions més racionalistes i tolerants.
Certament, Hipatia va gosar enfrontar-se a energúmens que estaven àvids de eliminar una saviesa que els obstaculitzava en el seu poder sobre les masses. I que ho feien al més pur estil del “mori la intel·ligència” que, segles més tard, cridaria Millan Astray front a Unamuno.
Sense restar-li cap dels innegables mèrits a la última exponent de la mítica biblioteca d’Alexandria, centre de coneixement que ja havia estat arrasat pels cristians més exaltats anys abans del seu assassinat, no hem de deixar de costat que la seua defensa de les antigues creences i els vasts coneixements formava part d’un cert elitisme aristocràtic.
Quan els pobles se senten menyspreats pels dirigents i els intel·lectuals es corre el perill de que apareguin fenòmens com els més recents de Trump, Miley, Bolsonaro i....Abascal, que acaben per fer-se forts en el rebuig reactiu que generen eixos personatges públics que són vistos com elements de la “casta” i odiats pel seu to de superioritat i desdeny.
Per això, qui de veritat vol contribuir, encara que sigui modestament, a bastir un camí cap a una societat més equitativa ha de tenir la humilitat suficient per reconèixer-se part del seu poble i, sense postureigs que la gent detecta ràpidament, saber connectar amb les preocupacions quotidianes dels conciutadans, buscant, això si, aportar el que hagi pogut aprendre per enfortir les reivindicacions populars d’una vida més justa i més digna.
En definitiva, si algú ha tingut la
possibilitat d’aprendre ha de reconèixer este privilegi i posar-lo a l’abast de
les persones que per les dificultats de la seua vida no han tingut esta
oportunitat evitant mantenir-se exclusivament dins del seu cercle intel·lectual
que l’allunya de la resta de membres del seu entorn vital. Només així es podran evitar fenòmens com els de Cirilo, Trump, Bolsonaro, Milei o Abascal
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada