Salta al contingut principal

Qu’est-ce que c’est la liberté?

 L’evolució ens ha donat una gran capacitat per avaluar alternatives d’actuació com una manera de construir estratègies de supervivència més elaborades i eficaces. Així, doncs, l’autonomia personal, la llibertat de decidir, sembla una característica essencial que tenim com essers humans.

Però, d’altra banda, portem els centenars de milers d’anys de la nostra existència com espècie combatent tossudament  una incertesa que ens angúnia. Volem tenir controlades les nostres vides i el nostre entorn i quan tenim la sensació de perdre el control la nostra salut mental pot perillar. I a més seguretat menys llibertat.

A més a més tots som influïts pel context cultural i social en què ens movem. Richard Sennet en “La corrosión del caràcter ens parla, precisament, de com el sistema  capitalista en el que vivim ens porta a un afebliment de la nostra personalitat, és a dir de la nostra possibilitat de decidir veritablement per nosaltres mateixos, disfressant-ho, això si, de paranys com “personalitza el teu mòbil”.

Per tot això alguns científics posats a filòsofs o filòsofs posat a científics conclouen que, en realitat, la pretesa llibertat no existeix perquè hi ha un bon grapat d’influències tan internes com externes que acaben condicionant el que som i el que fem.

És cert que, sigui per la invasió de pensaments intrusius que no podem llevar-nos del cap, sigui perquè hi ha moments en els que sentim que res podem canviar del que ens afecta més profundament, arribem a figurar-nos, de vegades, que no en tenim precisament d’això, de llibertat, d’autonomia personal.

De fet ningú pot dubtar que rebem una gran quantitat d’influències, però tal cosa no lleva que també  podem conservar una certa capacitat de filtratge i, potser, encara de manera més crucial, podem seleccionar quina és la millor manera en què nosaltres volem influir en els que ens envolten.

Potser d’això és tracta la llibertat, així en minúscules. No tant de la gran paraula en majúscules a la que no poden negar-li el gran paper mobilitzador que ha tingut en la Història, sinó d’un cert grau per filtrar el que ens arriba i el que surt de nosaltres. Què això estigui condicionat pels nostres gens i per les nostres experiències qui ho dubta, però....entre nosaltres, què més ens dóna!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Castigar l’empatia

 Alguns estudiosos de l’evolució del raonament moral defensen que passem des d’una etapa que podríem dir d’empatia simple on la gent menuda comença a entendre les necessitats dels altres més propers a una de més ampla on s’actua per una mena de reciprocitat social envers persones amb qui no es relacionem habitualment. Hi ha, finalment un tercer nivell al que no sol arribar la majoria i on s’actua per convenciment moral i una mena d’empatia “universal”. Kohlberg, per exemple, estableix una sèrie d’estadis i postula que es podem quedar estancats però no retrocedir. Tinc els meus dubtes. Actuacions com les que estem veient en la política internacional mostren una seriosa tornada cap enrere a nivell moral. Ni empatia “universal” ni reciprocitat en base a unes normes acordades: la simple llei del més fort. És més, es castiga sense pietat qualsevol crida a la empatia o al respecte del diferent com una feblesa intolerable. Diguem-ho sense embuts, Trump i Netanyahu en són els exponents...

Camins mentals d'anada i de tornada

 Tot el que està dins dels nostres caps hi ha arribat perquè ha tingut un sentit pràctic. Altra cosa és que, a hores d’ara, no sigui capaç d’adaptar-se a certes circumstàncies molt diferents d’aquelles per les que va demostrar la seva utilitat i acabi provocant problemes seriosos.   Sense la precisió i el bagatge d’Annette Karmiloff-Smith o Daniel Kahneman qui aprofundeixen en tot això, podem dir que al cervell hi ha un continu vaivé entre l’automàtic i el reflexiu. I això representa un clar avantatge. Quan es domina un procediment perquè es controla i s’ha fet moltes vegades no cal estar-hi pensant a cada pas i així ens pot quedar la ment lliure per altres tasques. Un exemple clar n’és el de quan aprenem a conduir. A tots ens ha resultat complicat estar pendent de sincronitzar un munt de moviments i estar atents a una gran quantitat de detalls, però després som capaços de fer molts d’ells “d’esma” i anar xerrant o escoltant música al mateix temps. Hem passat del pensament c...

Mindfullness i política

Retirar un dit de la flama quan t’estàs cremant és automàtic. L’evolució ha fixat comportaments immediats com aquest per preservar la supervivència. Ara bé, d’altres automatismes són més ben bé dreceres de pensament per estalviar-nos l’haver de pensar cada detall de l’ingent quantitat de decisions que hem de prendre dia rere dia. El problema és que algunes d’aquestes dreceres son estereotips que s’han generat i fixat en èpoques molt diferents de les actuals i necessitem sortir d’eixos automatismes per tal d’adaptar-nos millor a les noves condicions. Afortunadament, també s’ha desenvolupat, en paral·lel,   una eina amb una gran flexibilitat per ajustar-se millor a eixes condicions canviants: les capes més elaborades del nostre cervell. No és estrany, doncs, que el motor principal de l’evolució d’aquestes sempre hagi estat el control de les condicions externes que poden danyar la vida del seu portador i no tant el seu propi autoconeixement.   Tal vegada és per això que, malgra...