L’evolució ens ha donat una gran capacitat per avaluar alternatives d’actuació com una manera de construir estratègies de supervivència més elaborades i eficaces. Així, doncs, l’autonomia personal, la llibertat de decidir, sembla una característica essencial que tenim com essers humans.
Però, d’altra banda, portem els centenars de milers d’anys de la nostra existència com espècie combatent tossudament una incertesa que ens angúnia. Volem tenir controlades les nostres vides i el nostre entorn i quan tenim la sensació de perdre el control la nostra salut mental pot perillar. I a més seguretat menys llibertat.
A més a més tots som influïts pel context cultural i social en què ens movem. Richard Sennet en “La corrosión del caràcter” ens parla, precisament, de com el sistema capitalista en el que vivim ens porta a un afebliment de la nostra personalitat, és a dir de la nostra possibilitat de decidir veritablement per nosaltres mateixos, disfressant-ho, això si, de paranys com “personalitza el teu mòbil”.
Per tot això alguns científics posats a filòsofs o filòsofs posat a científics conclouen que, en realitat, la pretesa llibertat no existeix perquè hi ha un bon grapat d’influències tan internes com externes que acaben condicionant el que som i el que fem.
És cert que, sigui per la invasió de pensaments intrusius que no podem llevar-nos del cap, sigui perquè hi ha moments en els que sentim que res podem canviar del que ens afecta més profundament, arribem a figurar-nos, de vegades, que no en tenim precisament d’això, de llibertat, d’autonomia personal.
De fet ningú pot dubtar que rebem una gran quantitat d’influències, però tal cosa no lleva que també podem conservar una certa capacitat de filtratge i, potser, encara de manera més crucial, podem seleccionar quina és la millor manera en què nosaltres volem influir en els que ens envolten.
Potser d’això és tracta la llibertat, així en minúscules. No tant de la gran paraula en majúscules a la que no poden negar-li el gran paper mobilitzador que ha tingut en la Història, sinó d’un cert grau per filtrar el que ens arriba i el que surt de nosaltres. Què això estigui condicionat pels nostres gens i per les nostres experiències qui ho dubta, però....entre nosaltres, què més ens dóna!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada