“Vivimos a golpes y apenas nos dejar ser quienes somos ” va escriure Gabriel Celaya i va musicar Paco Ibañez en “La poesía es un arma cargada de futuro ”. Quanta raó!. Vivim a dues velocitats. La major part del temps amb la més ràpida apagant focs i només en ocasions especials podem aturar-nos a pensar per prendre les decisions més personals sobre la nostra vida. Això és degut a què, per molt sofisticats que puguem parèixer, som, essencialment essers adaptats evolutivament per sobreviure. Ho fem sovint d’una   manera tan complexa que, de vegades, se’ns escapa aquesta realitat de fons que està per darrere de tot el que fem individualment i col·lectivament. Ara bé, la supervivència està lligada amb molta freqüència a prendre decisions ràpides i efectives. El nostre cos i, per tant, el nostre cap s’han desenvolupat per donar aquest tipus de respostes. Aquesta senzilla evidència contribueix a explicar perquè els polítics que ofereixen accions curtes i eficaces tinguin tant d’èxit

 Em pregunto perquè hi ha tanta gent que es deixa absorbir per l’anomenada geopolítica fins a discutir apassionadament sobre Putin, Biden, Xi-Jinping o Netanyahu. No seré jo qui dubte de la importància d’entendre el que passa a nivell mundial per la relació que té amb el que succeeix a casa nostra. A més les guerres ens afecten ( o haurien d’afectar-nos) a tothom, però voldria recordar que l’enfocament geogràfic ha estat sempre l’eix privilegiat d’anàlisi dels governs amb ideologia expansionista com els dels Estats Units. Els que pensem que el principal problema de l’organització de la humanitat està en les abusives diferències econòmiques i socials, sempre hem subordinat l’enfocament territorial al social. És això tan conegut de sentir-se més proper d’un treballador estranger que de l’amo de Mercadona o del president de CaixaBank, per posar un exemple. Doncs, què està passant? Ens estant portant al seu terreny? Crec que val la pena parar-se a pensar-lo un moment. En general, e