L’evolució ens ha donat una gran capacitat per avaluar alternatives d’actuació com una manera de construir estratègies de supervivència més elaborades i eficaces. Així, doncs, l’autonomia personal, la llibertat de decidir, sembla una característica essencial que tenim com essers humans. Però, d’altra banda, portem els centenars de milers d’anys de la nostra existència com espècie combatent tossudament   una incertesa que ens angúnia. Volem tenir controlades les nostres vides i el nostre entorn i quan tenim la sensació de perdre el control la nostra salut mental pot perillar. I a més seguretat menys llibertat. A més a més tots som influïts pel context cultural i social en què ens movem. Richard Sennet en “ La corrosión del caràcter ”   ens parla, precisament, de com el sistema  capitalista en el que vivim ens porta a un afebliment de la nostra personalitat, és a dir de la nostra possibilitat de decidir veritablement per nosaltres mateixos, disfressant-ho, això si, de paranys com “p

 Potser que intentar entendre la maldat sigui una de les coses mes importants que hem de fer com a essers humans. Sobre tot quan ens desborden emocionalment notícies com les del abusos sexuals als infants o els genocidis de tota mena. Hanna Arendt parlava de la banalitat del mal explicant com Hitler i els seus sequaços van comptar amb la complicitat de molts ciutadans alemanys “normals”. La filòsofa Ana Carrasco-Conde en “Decir el mal” conclou que ho hem de mirar com un procés col·lectiu d’autojustificació d’unes estructures socials basades en la dominació. Hem de trobar, doncs, les arrels del mal, més enllà dels casos psicopatològics individuals, en la “normalització” de tot allò que genera relacions profundament desequilibrades entre humans. La pregunta que ens podem fer és quan van començar estes tendències d’organització social de conseqüències tan devastadores. Hi ha moltes maneres d’enfocar la qüestió, però , en tot cas, cal parar esment sobre el que els resultats antropolò