L’evolució ens ha fet capaços d’abandonar les nostres rutines ben trillades per anar una mica més enllà i explorar nous camins, alhora que també ens ha dotat de mecanismes de compensació per fer-nos retornar si anem massa lluny. Ho podem visualitzar com si fos una mena de sortida en forma d’una espiral que va girant i recorrent les diferents direccions al mateix temps que va allunyant-se cada vegada una mica més del punt original. Ara bé, quan es detecta el perill de perdre’ns per haver anat a massa distància del nostre cercle de partida, l’espiral ha de canviar de sentit i fer-nos retornar, en el benentès que, quasi mai, tornem al lloc inicial sinó que entrem en un altre cercle una mica més ampli. D’aquesta manera compensem dos necessitats igualment peremptòries: sortir de rutines avorridores que ens lleven energia vital i preservar aquesta no sotmetent-la a tensions que puguin trencar-la. Anem ara als grans conceptes motivadors com llibertat o justícia. No cal ser un gran e...