Els somnis i les il·lusions ens poden fer avançar però també ficar-nos dins d’embolics considerables. Molt de temps he somniat amb una societat on la capacitat de fabulació afegís dimensions a les nostres vides però que, al mateix temps, aconseguís mantenir controlats els intents de manipulació que són la temptació d’uns quants. Una societat creativa, sana i lliure, en definitiva. Ara però, em vaig adonant, cada vegada més, que el do de crear ficcions portarà sempre les dues cares de la moneda, per una ens fa volar i per l’altra ens llença contra certes ombres projectades malintencionadament. Per entendre això, com tantes altres coses, cal veure com ha estat la nostra història evolutiva. Dins del complex mon de hormones i neurotransmissors que s’encarreguen de fer-nos “funcionar” hi ha tot un ball d’excitacions e inhibicions que només es poden comprendre si tenim en compte que ha estat un procés que s’ha anat ajustant sobre la marxa. Quan alguna cosa no acaba d’anar bé tot el ...